Pau Federico: “La població pirinenca de gat fer a Catalunya no està molt hibridada”
El biòleg i representant de FELIS - Grup de Recerca en Carnívors de Catalunya, Pau Federico (Fotografia: Elena Pardo)
El biòleg i representant de FELIS – Grup de Recerca en Carnívors de Catalunya, va explicar durant les II Jornades de Conservació del Medi Natural en què consisteix el Pla de seguiment del gat fer i altres mesocarnívors
El biòleg Pau Federico va apropar el gat fer als assistents de les II Jornades de Conservació del Medi Natural, celebrades a la Seu d’Urgell el cap de setmana del 18 i 19 de novembre. El ponent va assistir-hi en qualitat de representant de FELIS – Grup de Recerca en Carnívors de Catalunya. “Oficialment, el grup FELIS es va crear el 2019, però va néixer el 2018 a Banyoles”, va començar dient.
Van ser catorze investigadors, que pel seu compte ja feien seguiment del gat fer (Felis silvestris) a les seves localitats, els qui van arrencar FELIS. “Vam adonar-nos que ajuntant totes les dades podríem començar a tenir alguna cosa interessant, com un mapa de distribució del felí actualitzat”, va explicar Federico. El darrer mapa de l’animal datava de l’any 1995 “i era amb citacions de visualització directa”; un mètode que, segons el científic, “falla bastant”.
Avui en dia, les càmeres de fototrampeig són un gran aliat d’aquell qui vol conèixer la fauna d’una zona en concret. “Amb tot el material que teníem vam pensar que podíem anar més enllà. No només teníem dades del gat, també de moltes altres espècies”. Els objectius del grup FELIS són, principalment, promoure el coneixement sobre els mamífers carnívors de Catalunya i millorar-ne la conservació; donar suport logístic i promoure el finançament dels projectes que proposin els seus membres; i incentivar la transferència d’informació entre els membres del grup i estendre-la cap a la societat.
Federico va assenyalar, amb relació al primer objectiu, que segons el punt de vista de FELIS no pot haver-hi gestió si no hi ha un seguiment. “I el seguiment ha de ser local, perquè en el cas del gat, no és el mateix gestionar les poblacions de gat del Pirineu o Prepirineu, que les d’Andalusia, ja que tenen comportaments completament diferents”.
“Una metodologia unificada”
A la primera reunió, els investigadors van compartir les metodologies que cada un d’ells feia servir per realitzar el seguiment del felí. “Teníem diferent projectes, els més grans a l’Alta Garrotxa, a l’Albera, a Osona i a Catllaràs”, va assenyalar Federico. Ben aviat van considerar que el més apropiat era que FELIS proposés “una metodologia unificada”, de manera que tothom la pogués dur a terme, voluntaris inclosos. “Aquí va sorgir la ciència ciutadana. Formem a persones que ja tinguin coneixements de fototrampeig i rastreig a través de cursos que fem nosaltres perquè ens ajudin de manera voluntària”, va apuntar el biòleg.
Exemplars de gat fer identificats als diversos projectes inicials (Fotografia: Pau Federico)
Amb les bases ben fonamentades, el Pla de seguiment del gat fer i altres mesocarnívors (carnívors de mida mitjana, categoria a la qual queden exclosos l’os, el llop i el linx) va començar a anar vent en popa. “La finalitat principal era determinar quants gats hi havia a Catalunya i quin era el seu estat genètic, ja que el problema que té aquesta espècie és que pot reproduir-se amb el gat domèstic i surten híbrids“, va remarcar el representant de FELIS.
El desembre de 2020, el projecte ja s’estava executant. “Vam dir de començar amb 4 o 5 parcel·les , però vam acabar la temporada 2020/2021 amb 18”. La següent temporada (2021/2022), ja tenien controlades 29 parcel·les i, aquest darrer any, 34. “Està anant molt bé encara tenim un buit de coneixement a les planes de Lleida, al sud de Catalunya, a l’Alt Empordà i aquí, a l’Alt Urgell”, va destacar Federico.
Cada parcel·la disposa de 12 càmeres de fototrampeig separades per 1,5 quilòmetres una de l’altra i es deixen un temps total de tres mesos. “De desembre a febrer fem les parcel·les mediterrànies i de març a maig les pirinenques”, apunta el biòleg. El motiu d’haver escollit aquest interval de temps respon a una senzilla qüestió: “és el cel del gat fer”. Per tal de no alterar el comportament de l’animal, Federico recalca que durant l’estudi “no s’ha utilitzat cap mena d’esquer”.
Gràfic del RAI per espècie i any (Imatge 1: Pau Federico)
Amb les dades de tres anys, s’ha realitzat l’esquema (Imatge 1) de l’Índex d’Abundància Relativa (RAI) per espècie i any, que indica “el nombre de deteccions per cada cent dies que tinc la càmera col·locada a un lloc”. Aquest gràfic permet conèixer si abunda més una espècie que una altra. “Com era d’esperar, el primer lloc l’ocupa la guineu, seguida del teixó, la fagina, la geneta, el gall fer i la marta”. Durant el temps d’estudi també han albirat altres carnívors, com “el turó, la mustela, o espècies invasores com el coipú o el visó americà”, però les seves deteccions són “tan baixes”, que van decidir no afegir-les.
Análisi genètica
El representant de FELIS va comentar que per fer l’anàlisi genètica de l’espècie van deixar als responsables de parcel·la treballar per transsectes de manera aleatòria (faixes rectangulars de terreny per fer una recollida de mostres, en aquest cas d’excrements, durant una prospecció superficial sistemàtica). “Posteriorment, enviem els excrements a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), qui analitza la genètica”.
De moment, com encara estem al mes de novembre, “les dades que s’han recollit arriben fins al 2022”, apunta Federico. “En verd (Imatge 2) tenim les mostres que han sortit com a gat salvatge 100%. Després tindríem individus amb lleugera introgressió i, a continuació, híbrids de primera generació, és a dir, que el pare o la mare són domèstics. És aquí on tenim un problema”, apunta el biòleg.
Gràfic i mapa dels resultats de les anàlisis genètiques (Imatge 2: Pau Federico)
Cada línia del gràfic on posa mostres individuals representa una mostra, que pot ser un excrement o un gat atropellat. “També analitzem els felins atropellats que arriben als centres de fauna. Allà treuen les mostres genètiques i després ens les passen”, va comentar l’integrant de FELIS.
El científic assenyala que al Montseny i a l’Albera és on han trobat els híbrids, però considera que està relacionat amb el fet que, a aquests indrets, han fet un recull més extens de mostres. “Amb el que hem estat mostrejant, podríem dir que la població pirinenca de gat salvatge a Catalunya no està molt hibridada”.
A Escòcia, els resultats no són tan positius. “Allà el 100% de la població és híbrida“, diu el biòleg. Per tal de col·laborar amb la recuperació del gat fer, FELIS ha enviat mostres al país del Regne Unit, ja que “sembla que les poblacions de la península Ibèrica serien molt semblants genèticament a les que hi havia antigament a Escòcia”, va finalitzar Federico.
Un diari molt interessant, m’agraden els reportatges
Ostres, mai m’havia parat a pensar en tot el que envolta el món de la veterinària. Molt interessant