Cristina Sáez: “La microbiota intestinal influeix en el nostre comportament”
La periodista científica Cristina Sáez (Fotografia: Jordi Play)
La periodista científica i autora del llibre La ciència de la microbiota va explicar a la Universitat de Vic la connexió que hi ha entre intestí i cervell i com una alteració de la població bacteriana del sistema digestiu està relacionada amb trastorns i malalties
La població bacteriana de l’intestí influeix en el benestar emocional. La periodista científica i coautora del llibre La ciència de la microbiota, Cristina Sáez, va explicar aquest dimecres 20 de març a la Universitat de Vic que “intestí i cervell es comuniquen contínuament”. Avui dia, diversos estudis avalen aquest fet, però els nostres avantpassats ja s’intuïen que aquests dos òrgans tenien una relació estreta. Segur que algun cop heu sentit les expressions “sentir papallones a l’estómac o cagar-se de por”.
Sáez va començar la ponència exposant un cas d’intoxicació massiva que va tenir lloc a un poble de la província d’Ontario (Canadà), on hi ha moltes granges i, per tant, molts purins. “Va haver-hi una gran tempesta i moltes inundacions, que van provocar que el sistema d’aigua potable d’aquesta localitat acabés contaminat per dos bacteris: Escherichia coli i Campylobacteri jejuni“, va narrar la periodista.
Al cap d’uns dies, “milers de persones van ser diagnosticades amb gastroenteritis aguda, set persones van morir i altres van desenvolupar trastorns mentals, com ansietat o depressió”. La periodista va afegir que, cinc anys més tard, “una de cada cinc persones” que havien patit la contaminació bacteriana tenien “malaltia gastrointestinal crònica (intestí irritable, malaltia de Crohn, colitis ulcerosa…) i, a més, havien desenvolupat depressió crònica”. L’experta en microbiota va assenyalar que “moltes malalties gastrointestinals normalment van acompanyades de malaltia mental”. I el mateix passa a l’inrevés: “les persones que tenen una patologia mental acostumen a tenir trastorns gastrointestinals”.
Això succeeix perquè “els bacteris intestinals modulen en gran manera les nostres emocions”, va apuntar Sáez. La primera persona que va intuir que el sistema digestiu i el cervell tenien una connexió va ser el metge francès Michael Gerhson, el 1986. Aquest científic “va descobrir que a l’intestí hi ha centenars de milions de neurones”, per la qual cosa el va anomenar segon cervell.
Les neurones intestinals que va observar Gerhson “són neurones que senten i secreten neurotransmissors molt importants, com la serotonina, la dopamina o l’àcid gammaaminobutíric (GABA)”, que s’encarreguen de regular l’estat d’ànim, però que, a diferència de les neurones del cervell, “no pensen ni poden prendre decisions”, va destacar Sáez.
Establiment a l’organisme
En el moment del part, les mares transmeten els bacteris a la criatura i durant la primera infància, ho continuen fent a través de la lactància. “L’alimentació, així com l’ambient, o si sota el mateix sostre viuen altres persones o mascotes, influeixen en la formació de la microbiota” i, per això, aquesta etapa de la vida és “crucial”.
Quan a la primera infància el bebè té una infecció bacteriana i se li administren massa antibiòtics per tractar-la, la microbiota pot patir una alteració. Avui dia s’ha descobert que un desequilibri d’aquesta a l’inici de la vida acostuma a estar associat a un “risc de patir malalties autoimmunes, com al·lèrgies, intoleràncies, lupus… i fins i tot asma”. Recentment, s’ha detectat que els nadons amb major risc d’asma presentaven uns nivells més baixos de quatre bacteris (Faecalibacterium, Lachnospira, Veillonella, y Rothia) a les seves femtes, en comparació amb la resta d’infants.
Evolució de la microbiota intestinal al llarg de la vida (Imatge: Biocodex Microbiota Institute)
La investigadora de la universitat de California, Elaine Hsiao, va demostrar fins i tot que hi ha una relació entre microbiota i autisme. “El 2011 ella era doctoranda i el seu estudi va ser molt polèmic”, va explicar Sáez. “En aquell moment hi havia la hipòtesi que si una mare patia una infecció durant l’embaràs, s’incrementava el risc que el nadó tingués autisme”, va assenyalar Sáez.
L’estudi va consistir a provocar en les femelles de ratolí una infecció durant la gestació, i va resultar que les cries naixien amb TEA. “Aquests ratolins, com passa en humans amb autisme, tenien problemes gastrointestinals i Hsiao els va començar a tractar amb probiòtics”, va dir la periodista. Llavors, la científica va observar que no només milloraven les intoleràncies o ja no tenien restrenyiment, sinó que “milloraven els símptomes de l’autisme i, per exemple, els ratolins es tornaven més sociables”.
Gràcies a ella, Sáez destaca que malalties com l’autisme “han deixat de considerar-se només neurològiques per passar a considerar-se sistèmiques”, ja que la microbiota també hi està implicada. “El que encara no se sap és si l’autisme comença a la microbiota o aquesta juga un paper molt important, perquè, en el cas de l’Alzheimer, per exemple, es creu que has de tenir una predisposició genètica i la malaltia es genera quan un d’aquests gens específics s’inflama”, concreta l’escriptora.
D’altra banda, els bacteris intestinals “són els entrenadors personals del nostre sistema immunitari”, ja que durant la primera infància, “el sistema immunitari ha d’aprendre si un gra de pol·len és un patogen o és una cosa inofensiva”, va explicar l’escriptora. Una de les altres observacions que s’estan duent a terme és que “tenim molts gens que s’activen en un grau o un altre en funció dels bacteris de l’organisme”.
Mètode de comunicació
La periodista científica va comentar que “l’autopista directa que tenen cervell i intestí és el nervi vague” i que, quan aquest s’elimina, es tallen les comunicacions entre els dos òrgans. “Es parlen a través de substàncies químiques, hormones, neurotransmissors i metabòlits”, però a aquesta conversa també hi participen “els sistemes immunitari i endocrí, el circulatori i el limfàtic”, va afegir l’escriptora de La ciència de la microbiota.
Comunicació entre intestí i cervell a través del nervi vague (Imatge: Biocodex Microbiota Institute)
En aquesta comunicació constant, Saéz va manifestar que hi ha una protagonista: la microbiota intestinal, que està formada “sobretot per bacteris, però també per fongs, virus, arqueus i protozous”. Actualment, la majoria d’éssers humans tenen aproximadament 1200 espècies de bacteris i, tot i que podrien semblar-ne moltes, no ho són. S’ha descobert que els ianomami, persones d’un grup indígena de l’Amazònia brasilera-veneçolana, tenen 1600 espècies de bacteris.
Un bacteri, una funció
La pèrdua de microbiota intestinal “és un drama” perquè cada espècie fa una tasca concreta. “Els ianomami tenen bacteris que els protegeixen de malalties renals i d’altres que tenen una funció antibiòtica”, descriu Sáez. L’extinció d’aquestes espècies té l’origen en “el consum excessiu d’antibiòtics i d’ultraprocessats, ús de pesticides, contaminació atmosfèrica, poca exposició a ambients naturals allunyats de les ciutats i utilització abusiva de productes de neteja desinfectants”, va descriure Sáez.
Davant la descoberta de més diversitat de bacteris intestinals en poblacions indígenes de Sudamèrica, però també d’Àfrica, diversos científics van iniciar “un projecte que funciona com l’Arca de Noè dels bacteris”. El seu objectiu és recuperar els bacteris que aquests grups aïllats encara tenen “per intentar, en un futur, poder-los fer créixer en un laboratori i emprar-los per millorar la salut de les persones”.
Alguns bacteris de l’intestí, la majoria dels quals s’han estudiat es troben al còlon, “sintetitzen vitamines que nosaltres no podem produir, així com neurotransmissors, que són hormones clau en el benestar emocional”. Aquestes tasques poden fer-les gràcies a la fibra que ingerim a través del menjar. “Fermenten la fibra, produeixen àcids grassos de cadena curta i fan la glucosa, que és l’aliment principal del cervell”, va comentar Sáez.
Estudis sobre microbiota i comportament
L’any 2011, en diferents països del món, van realitzar-se tres estudis amb ratolins per poder “estudiar que la microbiota intestinal influeix en el nostre comportament”. A l’Institut Karolinska, a Suècia, van fer néixer i créixer ratolins estèrils (sense cap germen al cos) i van observar que “els costava socialitzar i eren molt més temeraris que els ratolins normals”, va indicar la periodista científica.
Però, quan a aquests ratolins els exposaven a bacteris, veien que actuaven de manera normal. Durant temps, després d’haver descobert els antibiòtics, la comunitat científica creia que un món sense bacteris seria un món millor. “Van intentar provar-ho amb ratolins, per demostrar que es convertirien en superratolins, però van adonar-se que es posaven malalts sovint, no socialitzaven i es morien abans”, va apuntar Sáez.
El segon estudi va realitzar-se al Canadà, a la Universitat de McMaster. El que van fer és agafar ratolins d’una raça valenta i ratolins d’una raça tímida i els van criar en condicions d’esterilitat. “Més endavant, els van intercanviar la femta, i van adonar-se que també canviava el seu comportament”. És a dir, per primera vegada va demostrar-se que amb el trasplantament de femta entre individus, “no només canviaven els bacteris que tenien, sinó el comportament”.
Trasplant de femta entre pacient sa i pacient malalt (Imatge: Biocodex Microbiota Institute)
A la Universitat de Cork, a Irlanda, van seleccionar les mateixes races de ratolins que havien escollit els investigadors del Canadà i, en comptes de portar a cap un trasplantament de femta, el que van fer és donar-los probiòtics (Lactobacillus rhamnosus). “Van comprovar que també els canviava el comportament quan els proporcionaven bacteris de menjar”, va dir la periodista. A més, a alguns d’ells els van tallar el nervi vague, i, per molt que els subministressin probiòtics, no canviava res. “Van demostrar que el comportament estava associat a la microbiota intestinal i que sense el nervi vague no hi ha relació entre intestí i cervell”, va afegir Sáez.
Més endavant, un dels científics del Canadà, Premysil Bercik, va dur a terme un altre estudi amb ratolins. Aquest cop, feia que els rosegadors tinguessin “un trastorn comparable a la depressió en humans” i els ficava a una piscina. “Els ratolins que no tenien microbiota intestinal, a la poca estona, s’ofegaven”, va assenyalar la periodista. No obstant això, “quan els repoblava la microbiota, estaven el mateix temps intentant salvar-se que els ratolins que no tenien depressió”. Actualment, Sáez indica que ja hi ha psiquiatres “que tracten depressions i ansietats lleus amb probiòtics en lloc de fàrmacs”.
Fórmula idíl·lica desconeguda
Durant molt de temps, els científics han estat intentant esbrinar “quins bacteris havíem de tenir i en quines quantitats per estar saludables”. La periodista científica manifesta que van adonar-se que conèixer això era “impossible”, ja que mentre que els éssers humans compartim el 99,8% del nostre ADN (i el 0,2% té a veure amb les diferències fenotípiques, com el color del cabell o l’alçada), “només tenim en comú un terç de la microbiota intestinal”.
El que sí que s’ha pogut demostrar amb els anys i diversos estudis, va destacar Sáez, és que, per gaudir de salut, la microbiota intestinal ha de ser “diversa, estable i resilient”, ja que ha de ser capaç d’aguantar “agressions externes, situacions d’estrès, èpoques de mala alimentació o ús puntual d’antibiòtics”.
Un diari molt interessant, m’agraden els reportatges
Ostres, mai m’havia parat a pensar en tot el que envolta el món de la veterinària. Molt interessant