La petjada de Gustavo Adolfo Bécquer a Bellver de Cerdanya
Efígie de Bécquer a l'escultura La poesia com un vol d'oreneta, de l'artista Philippe Lavaill (Fotografia: Elena Pardo)
El poeta sevillà va arribar a la població cerdana a la tardor de 1860 amb l’esperança de curar-se de la tuberculosi. Durant la seva estada va escriure l’obra La Cruz del Diablo
Bellver de Cerdanya va acollir a Gustavo Adolfo Bécquer la tardor de 1860. El poeta sevillà, reconegut especialment per les estrofes de Volverán las oscuras golondrinas, va arribar a la població pirinenca amb l’esperança de curar-se de la tuberculosi. Tenia vint-i-un anys. Durant la seva estada va allotjar-se a Cal Patanó, on va escriure l’obra La Cruz del Diablo, ambientada en la comarca.
“El crepúsculo comenzaba a extender sus ligeras a las de vapor sobre las pintorescas orillas del Segre, cuando después de una fatigosa jornada llegamos a Bellver, término de nuestro viaje”. Amb aquesta oració arrenca La Cruz del Diablo, que va inspirar-se en la llegenda catalana medieval amb el mateix nom: La Creu del Diable.
L’escultura La poesia com un vol d’oreneta, de l’artista Philippe Lavaill, situada a la plaça Gustavo Adolgo Bécquer l’any 2013 per rendir un homenatge al poeta (Fotografia: Elena Pardo)
El llibre narra la història del senyor del Segre, que anava matant la gent que tenia en contra. Era famós per la seva crueltat i, sobretot, per la seva armadura. Van matar aquest home malvat, però la seva armadura va agafar vida pròpia. La van portar a judici i li van dir que es llevés l’armadura.
Tot seguit, li van treure el casc i tots els allí presents van quedar morts de sorpresa: l’armadura era completament buida. La van portar al calabós i l’alcaid (nom que rebien els governadors d’una cora, d’una ciutat o d’un castell), que no creia el que havia passat, va entrar a la seva cel·la. En aquest moment, l’armadura el va atacar i es va escapar. Tanmateix, la van tornar a agafar i la van fondre a la foguera mentre se sentien els crits de dolor.
La creu que al·ludeix el títol va ser alçada amb el metall fos de l’armadura del Senyor del Segre, el cavaller maligne que atemoria la gent de Bellver i la Batllia, i en la qual hi havia entrat el diable, que s’esmunyia un cop darrere l’altre de la presó.
Homenatge al poeta
Ben a prop de Cal Patanó, es va adequar l’anomenada plaça Gustavo Adolfo Bécquer, des d’on es tenen unes excel·lents vistes panoràmiques de la Cerdanya cap a llevant. Aquest espai també s’utilitza en l’actualitat per fer-hi recitals i concerts de música.
Placa de la plaça Gustavo Adolfo Bécquer (Fotografia: Elena Pardo)
A la paret, una altra escultura de Philippe Lavaill, artista de Perpignan, recrea el vol de les orenetes, en homenatge al més famós poema del poeta. En un altre costat, es veuen dos forats oberts a la roca. El primer és un refugi que es va obrir durant la Guerra Civil, ja que els avions de l’exèrcit nacional que bombardejaven l’estació de trens de Puigcerdà també van bombardejar Bellver. El segon, més antic, és un altre dipòsit de munició que feren servir els francesos en la seva ocupació de 1692 a 1698.
Un diari molt interessant, m’agraden els reportatges
Ostres, mai m’havia parat a pensar en tot el que envolta el món de la veterinària. Molt interessant