Una baralla davant d’una discoteca de Puigcerdà triga 18 anys a arribar a judici
La Fiscalia demanava inicialment quatre anys i mig de presó a quatre acusats, però ho ha rebaixat a un any i mig per l’atenuant de dilacions indegudes
Una baralla davant d’una discoteca de Puigcerdà ha trigat més de 18 anys en arribar a judici, aquest dimarts a l’Audiència de Girona. La disputa va tenir lloc la matinada del 6 de desembre del 2004 i al banc dels acusats s’hi han assegut cinc sospitosos, quatre d’un grup i un cinquè de l’altre bàndol implicat en la baralla.
Aquest retard per poder jutjar els processats ja ha tingut una primera conseqüència. La Fiscalia demanava inicialment quatre anys i mig de presó per a quatre acusats que formaven part del grup que, presumptament, van fer saltar dues dents d’un cop a un dels integrants de l’altre bàndol implicat en la baralla. Al final del judici, però, el ministeri fiscal ha modificat l’escrit de conclusions provisionals.
L’acusació pública ha afegit un paràgraf recollint que la instrucció de la causa ha trigat quasi 19 anys, un retard que no és atribuïble als processats i, tampoc, a una eventual complexitat de la investigació. Per això, ha apreciat en els quatre acusats l’atenuant molt qualificada de dilacions indegudes, que s’ha traduït en una rebaixa substancial de la petició de condemna.
Així, la Fiscalia sol·licita ara per a cadascun dels quatre acusats d’un delicte de lesions una pena d’un any i mig de presó. També demana que els imposin multes de fins a 900 euros per dues faltes de lesions i una falta de danys (pels cops a dos altres homes i desperfectes a un cotxe durant l’enfrontament). L’acusació particular s’hi ha adherit.
Les defenses han al·legat al principi de la vista que el cas havia prescrit perquè la instrucció va estar paralitzada més de cinc anys. El tribunal s’ha retirat uns minuts a deliberar i ha rebutjat l’al·legació. La presidenta ha remarcat que el termini de prescripció és de deu anys i que s’havia de dirimir el cas en judici.
Acusacions creuades entre els implicats
L’únic aspecte de l’enfrontament amb el qual es posen d’acord els dos grups és que, a l’inici de la disputa, un grup de quatre (els acusats) estava davant la discoteca i els altres tres (entre els quals hi ha el cinquè processat) estaven dins un cotxe. A partir d’aquí, les versions són oposades.
Els de dins del vehicle han assegurat que els altres quatre (acompanyats de més persones que no s’han pogut identificar) els van començar a increpar a través de la finestreta del copilot. Això va fer que la víctima que va acabar perdent dues dents per un traumatisme baixés del cotxe. Segons ha declarat per videoconferència, de seguida es va adonar que “tindria problemes” perquè el van rodejar amb actitud “molt agressiva”. De sobte, ha dit, va notar un cop molt fort a la cara que el va fer caure a terra. “Els meus amics van sortir del cotxe per ajudar-me”, ha afegit.
Tots tres sostenen que el grup “agressor” el formaven unes vuit persones. De seguida, però, va arribar un cotxe de Mossos d’Esquadra, que anaven de paisà, i el grup es va dispersar. Els agents han exposat que van veure com els quatre acusats marxaven corrent, i els van poder interceptar i detenir a escassos metres de la discoteca. L’altre grup, en canvi, relata que la discoteca ja havia tancat i estaven xerrant tranquil·lament a l’exterior quan un cotxe gairebé els envesteix. Quan els van recriminar, afirmen que va baixar un dels ocupants (el cinquè acusat) amb una porra i va començar a colpejar-ne al cap. Segons la seva versió, van decidir fugir per evitar més problemes.
Tots ells han negat haver propinat un cop de puny a cap dels altres joves i han assegurat que, quan van marxar, hi havia molta gent a fora el local i que no saben què més va passar. “Potser algú s’hi va ficar per protegir-nos perquè estaven molt violents”, ha apuntat un d’ells. Les defenses dels processats demanen l’absolució i remarquen que no s’ha acreditat que cap d’aquests quatre acusats participés en l’agressió que va causar les lesions a la víctima principal. El judici ha quedat vist per a sentència.
Un diari molt interessant, m’agraden els reportatges
Ostres, mai m’havia parat a pensar en tot el que envolta el món de la veterinària. Molt interessant